A cavall entre la instal·lació, la performance i l’autoficció, l’obra explora l’experiència psicòtica de l’artista, les causes del seu desencadenament i la seva posterior recuperació. A través d’un ús polièdric de diferents llenguatges com el brodat, la sonoritat i la corporalitat, Fragments d’una Boja proposa una immersió en l’univers trencat de la salut mental. Col·lectivitzant la vivència personal de la dramaturga Mireia Juanals, es planteja l’acció de l’espectador com un agent actiu, assenyalant la seva pròpia mirada com a causa i conseqüència del brot psicòtic: el judici de l’altre.

Un llit emergeix a l’escenari, convidant l’espectador a ajeure’s entre els seus llençols tendrament brodats. Els rep la paraula “fraude” (frau) en un dels coixins; a l’altre, “vaga” (vagància), des d’on se sent en bucle els pensaments que travessen l’artista dormint amb els seus monstres, o més ben dit, sense poder fer-ho. En aquesta instal·lació ja es presenten i s’interrelacionen els temes principals que vertebren Fragments d’una Boja: l’autosabotatge, la necessitat d’aprovació i amor, i la cerca obsessiva de la perfecció.

Aquest joc de conjuncions i disjuncions se superposen i col·lisionen entre la cruesa de les escenes i l’actitud de negació que aflora de tant en tant en el text dramaturg. El cos com a camp de batalla. Mireia Juanals adverteix la necessitat de repensar-nos fora del letarg triomfal d’una societat hiperproductiva.